Lo Carnaval Biarnés qu’estó creat a Pau en 1985 en s’emparar sus las tradicions carnavalescas pirenencas, au seguit d’un carnaval organizat a l’entor d’un seguici de bròs estarit per las annadas 1950.
Las festivitats deus darrèrs dias de Carnaval que partviran entà quauquas òras l’ordi establit. A Pau, au parat deu Carnaval Biarnés, Sent Pançard – gigant pamparrut e boc emissari deus maus de l’annada escorruda – cara centrau de la tradicion carnavalesca bearnesa, qu’entra triomfaument dens la vila rejau un còp traversadas mantuas ciutats istoricas de Bearn. Los ediles municipaus que’u remeten las claus de la vila mes, au ras deu Tribunau, que’s hè interpellar e jutjar. Apuish, que’s hè cremar lo dia de dimars gras.
"las deambulacions
ritmadas per las bandas"
Lo Carnaval Biarnés qu’estó creat a Pau en 1985 en s’emparar sus las tradicions carnavalescas pirenencas, au seguit d’un carnaval organizat a l’entor d’un seguici de bròs estarit per las annadas 1950. Que s’a volut, desempuish, inscríver dens las datas tradicionaus : la cremacion de Sent Pançard que’s hè lo quite ser de dimars gras.
Lo dia mei important qu’ei lo dissabte, on s’i hè ua gran cavalcada : har corrèr Carnaval, qui hè arrecotir uei lo dia mei de 20.000 participants e espectators.
CAqueth gran carnaval urban qu’orb un beròi espaci a totas las expressions culturaus bearnesas e mei enlà, gasconas : carnavalescas solide, mes tanben musicaus per las deambulacions ritmadas per las bandas, los ensembles de bohas, de flabutas tamborins e acordeons o las ripataulèras invitadas.
"Carnaval que hè tanben
vàler la canta polifonica"
Carnaval que hè tanben vàler la canta polifonica qui retreneish dens lo seguici de dimars gras e mei enlà dens los bars de la vila on s’i arretròban los carnavalèrs o aus estanguets devath deu capitèth. La pantalonada qu’a de la medisha faiçon tornat hicar a l’aunor los quadrilhs bearnés, cada bal que hè interviéner autan regularament sauts, branlos e mei enlà totas las danças de Gasconha.