Las danças

L’ua de las activitats ludicas mei partatjadas de la societat tradicionau vielha qu’èra shens contèsta la dança : au son de la votz o quan èra possible au deus instruments de musica.

La descobèrta tornar de las danças tradicionaus per las annadas 70, la collècta deus dançaires vielhs, que desemboquèn sus ua bèra aviada de la practica peu biais deus talhèrs e mei enqüèra de las hèstas e deus bals qui piquetan lo calendari annau.
Sia mei de 200 bals dits tradicionaus, occitans o gascons, per an en Aquitània.

Los diferents país d’Aquitània qu’an tots ua dança emblematica quan la societat actuau e tienerà a las compilar tà diversificar la practica deus bals.

La borrèia qu’ei atau la marca deu nòrd d’Aquitània. Congò e rondèu que cobreishen Gasconha centrau e Haut Agenés. Branlo e sauts qu’aucupan eths lo parçan pirenenc.

Au-delà, pertot, valsas, pòlcas, escotishas o masurcas : danças de salon qui’s desvelopèn en Euròpa au sègle XIXau, que s’impausèn capvath tot lo territòri aquitan en conéisher mantuas adaptacions estilisticas locaus.

Borrèias

La borrèia, queu mot que l’etimologia ne’n demòra desconeguda, es una dança que en França crueba un espaci plan beu, de las regions dau centre e tot alentorn.

Léger la seguida...

Flûtes et tambourin à cordes

Los branlos practicats en vath d'Aussau en Bearn, que’s presentan dab mantuas caras segon la lor foncion.

Léger la seguida...

Flûtes et tambourin à cordes

L'origina deu mot congò, qui balhè lo son titól ad aquera dança, que demora au dia de uei non elucidada.

Léger la seguida...

Flûtes et tambourin à cordes

En Gasconha, lo tèrmi rondèu (arrondèu, rond, saut), qui a pres la seguida deu nom mei ancian de branlo,que designa ua practica coregrafica ligada aus branles de la Renaishença.

Léger la seguida...