Las Hèstas obituàrias

D’un solstici tà l’aute, de Nadau tà la Sent Joan d’estiu, Aquitània que s’abrasa alavetz de huecs : halhas de Nadau e halhas de Sent Joan. Entre los dus, Carnaval que hesteja lo passatge de l’ompra de cap tà la lutz, de l’ivern de cap tà la prima...
La hèstas obituàrias que temporejan lo ritme de las sasons. Per eras, l’Òmi qu’entra en resonància dab la natura, que marca lo passatge de las sasons, deu dia de cap tà la nueit e de la nueit de cap tau dia. Que hè aunor a l’abonde, a la feconditat de las crubadas.

Aqueths temps que son uei lo dia com quauque còp, lo moment privilegiat d'esgaudidas familiaus o comunautàrias on s'i tròba lo patrimòni lingüistic e musicau : lo moment privilegiat de la dança aus bals de carnaval, de la canta deus cantics e deu teatre musicalizat deu temps de Nadau.

Carnaval en Dordogne - AD24

Le Carnaval de Périgueux a lieu chaque année avec déambulation des chars, groupes de musiciens, circulation du char de Petaçon ponctuée d’étapes musicales et de discours officiels, jusqu’au jugement et à la crémation de Petaçon.

Léger la seguida...

Carnaval de Monsempron-Libos

Le Carnaval de Monsempron-Libros consiste en un passe-rue animé par des groupes de musique (batucadas, sambas, fanfares) suit un trajet récurrent qui va de Monsempron à Libos, et qui s’arrête devant la salle des fêtes. Carnaval est promené sur un char, puis jugé et brûlé.

Léger la seguida...

La Baio de Sampeyre

Aquesta fèsta se debana cada cinc ans a Sampeyre al còr de las Valadas occitanas d'Itàlia. Lo nom de « Baio » vendriá de l'occitan « abadiá » e remandariá als « abats de joinesa », joves qu'avián per foncion d'organizar las fèstas de la comunautat.

Léger la seguida...

Faranlà qu’ei uei lo dia a Laruntz, en vath d’Aussau, la serada qui amassa los dançaires deus vilatges deu Haut Aussau, on s’i dança mei que mei los branlos en cadena, cantats au son de la votz, un còp cremat mossur carnaval.

Léger la seguida...

La hèsta deus bueus gras de Vasatz se ten cada Dijaus gras a Vasats, periòde de carnavau, perpetuans una antica ceremonia de presentacion deus bueus adobats especiaument endeu passa-carrèira capvath la vila, e per un concors de raça bovina vasadesa.

Léger la seguida...

Lo Carnaval Biarnés qu’estó creat a Pau en 1985 en s’emparar sus las tradicions carnavalescas pirenencas, au seguit d’un carnaval organizat a l’entor d’un seguici de bròs estarit per las annadas 1950.

Léger la seguida...

Lo Carnaval de Geronce qu’ei lo Carnaval mei vielh de Bearn, solide. Desempuish sègles, Geronce e tots los vilatge deu « Josbaig » (la vath deu Joos) qu’an sabut perpetuar la practica de las mascatèras (mascaradas) qui hè lo lor renom pertot capvath l’arribèra deu Gave, de Navarrencs dinc a Auloron.

Léger la seguida...

La mascarada daus Soflaculs de Nontronh qu’a generalament luòc en abriau, combina mantun element carnavalesc : de las viòrlas e una taulada carnavalesca segut d’un bal lo dissabde.

Léger la seguida...

Hèsta de Sent Jan a Vasats

La ciutat de Vasats que hestèja lo 24 de junh sent Jan Baptista, son sent patron, sus la plaça de la Catedrala deu medís nom. La hèsta que comença per un espectacle commemorant l’ancian dever de la vila cap au sénher o au rei, tutor de la ciutat, que vedèva lo don d’un taur. Au còr d’aquera evocacion, la ceremonia d’aumenatge deu taur es acompanhada de musicas amei de passa-carrèiras.

Léger la seguida...

Hèsta de Sent Jan a Lescar

A Lescar, purmèr capdulh de Bearn e sedença de l’ancian avescat, lo Huec de Sent Jan qu’ei organizat, tots ans, lo 23 de junh au ser. De 1999 enlà, l’associacion l’Esquireta que s’i voló tornar dab ua practica atestada de longa man hens la ciutat, e pro plan descriuta peu folclorista e felibre Norbert Rosapelly.

Léger la seguida...

Hèsta de Sent Jan a Lescar

Si le feu de la Saint-Jean semble être une pratique intemporelle et universelle (du moins en Europe), une partie des Pyrénées centrales se caractérise par un feu de la Saint-Jean particulier : contrairement à de nombreux autres lieux qui dressent un bûcher ou placent un mât central, ici un arbre (généralement un hêtre ou un sapin d’une dizaine de mètres) est coupé et son fût est fendu en longueur, avant d’y enfoncer plusieurs centaines de coins en bois qui vont permettre d'accélérer son séchage pendant quelques mois avant la Saint-Jean. Ce tronc, que l’on appelle “le brandon” ou “eth har/eth halhar” dans la dénomination gasconne, peut être écorcé ou habillé de paille, parfois couronné d’un bouquet de fleurs au sommet.

Léger la seguida...

Noël en Bazadais

A l’Edat Mejana, los Mistèris qu’èran pèças de teatre de tèma religiós, jogadas en las glèisas e suus patis e que hicavan en scèna autanplan las poténcias divinas (Diu, anjos, cohets ...) com las scènas mei triviaus de la vita vitanta.

Léger la seguida...

La Torrèla de Cap Berton

A Cap Berton la Halha de Nadau aperada « la Torrèla » qu’es ahugada, après la missa de miejanuèit, per la Plaça de la maison comuna o Plaça Sent Nicolau, patron de Cap Berton.

Léger la seguida...