Las Hèstas obituàrias

D’un solstici tà l’aute, de Nadau tà la Sent Joan d’estiu, Aquitània que s’abrasa alavetz de huecs : halhas de Nadau e halhas de Sent Joan. Entre los dus, Carnaval que hesteja lo passatge de l’ompra de cap tà la lutz, de l’ivern de cap tà la prima...
La hèstas obituàrias que temporejan lo ritme de las sasons. Per eras, l’Òmi qu’entra en resonància dab la natura, que marca lo passatge de las sasons, deu dia de cap tà la nueit e de la nueit de cap tau dia. Que hè aunor a l’abonde, a la feconditat de las crubadas.

Aqueths temps que son uei lo dia com quauque còp, lo moment privilegiat d'esgaudidas familiaus o comunautàrias on s'i tròba lo patrimòni lingüistic e musicau : lo moment privilegiat de la dança aus bals de carnaval, de la canta deus cantics e deu teatre musicalizat deu temps de Nadau.