Somari
La mira deu jòc de quilha de 9 qu'ei d'efectuar ua de las 12 figuras conegudas en percutint ua quilha dab l'ajuda d'ua bòla. Que's jòga sus ua susfàcia de jòc carrada on las quilhas son dispausadas en linha de 3 entà formar egaument un carrat.
Istòria deus jòcs de quilhas
Uei lo dia, totas las regions de França qu’an, a lor, espòrts de quilhas, mes la lor practica – majament masculina – la forma e lo nombre de quilhas atau com la lor disposicion que càmbian d’ua region tà l’auta. Lo jòc de quilhas de nau que’s jòga en Aquitània e en Mieidia-Pirenèus, mei que mei capvath las Lanas, lo Bearn e la Bigòrra.
Qu’existeishen quantas ispotèsis qui pertòcan au començament deus jòcs de quilhas mes las prumèras honts textuaus que datan de l’Atge Miejancèr. Dilhèu practicat en Gasconha com dens tot lo demiei rurau francés tanlèu lo sègle XVau, qu’ei de mau-establir las originas de las quilhas de 9 taus qui las coneishem uei lo dia. Ua ipotèsi que voleré que los pastors avóssen inventat aqueth jòc per las estivas e l’avóssen vulgarizat per la plana entant de las transumàncias. Mes segon Gaston Ducasse « Que s’i jogava en prumèr capvath lo campèstre, puish en las vilas on la borguesia quauque còp e s’èra botada a practicà’u, enfin que s’esplandí dens los departaments vesins deus Pirenèus Baishs dinc aus entorns de Lanamesa » dab un centre d’accion capvath Bearn, a Ortès e un desvelopament deus grans a Pau.
Las quilhas de nau que son ua forma de jòc de quilhas, dab d’autas variantas com las quilhas de 3, las quilhas de 6, las quilhas de 8, las quilhas de la malhuca. Lo jòc de las quilhas de nau que’s demarca dab la pagèra e lo pes de las quilhas e deu bolon (o bòlo) tau com las dimensions deu terrenh de jòc, lo plantièr.
Har a las quilhas de nau
Que s’i hèn dens un quilhèr, dens ua bastida qui acèssa lo plantièr, a saber lo « balèr », l’aire de jòc en tèrra parsimentada sus la quau son argansadas, en carrat, ueit quilhas de hau. La quilha navau, dita « lo nau », qu’ei au bèth miei deu carrat. Las nau quilhas que son plomadas dab plòts de hust o en teflon, las pitèras o pitets.
Lo quilhon que’s bota davant ua quilha dita quilha de man. Que mira dab lo bolon, tienut per la manèga, la poma de la quilha de man e que la truca de tau faiçon que’s hique a l’orizontau entà desquilhar las autas quilhas impausadas per la figura. Dens aqueth medish movement, lo quilhon qu’a d’enviar lo bolon sus la quilha dita « plomb ». Ua seguida de 12 figuras de tir impausadas atau que deu estar realizada.
Que cau choès tà rebàter
O lo quilhon hè choès (choix), o hè faus (faux).
-
Choès :
Lo tir qu’ei escadut quan lo còp hè choès, qu’ei-a-díser quan lo bolon ei demorat en dehens deu balèr e a hèit càder la quilha de man e lo plomb. Aquò que permet de s’i tornar, la rebatuda : lo quilhon que causeish la combinason qui s’estima mei, la tòca estant de har càder lo mei de quilhas possiblas. Entà la rebatuda, lo bolon que pòt sortir deu balèr. -
Faus :
Lo tir qu’ei faus quan lo bolon e sòrt de la linha de demarcacion qui ensenha lo contorn de jòc. La rebatuda ne’s pòt pas har dens aqueste cas. Per venciva, durant lo prumèr faus, un « joker » que pòt estar utilizat tà arrehar.
Enter cada tir, los quilhons que ploman las quilhas. Lo quilhon que torna plomar las quilhas sus las pitèras. Jà que l’asard sia ua variabla importanta deu jòc de quilhas de nau, qu’ei totun un espòrt qui demanda fòrça e adretia deu quilhon. Hèra de factors que son comptaders : l’angle de tir e la longor de la getada que càmbian segon los tirs impausats, çò qui obliga lo quilhon a cambiar lo son gèste tecnic en tot adaptà’s au materiau deu plantièr (lo pes e la densitat deus bolons e de las quilhas que pòden cambiar) e au declivi deu terrenh deu jòc.
Las figuras deu tir
Un reglament deu jòc de quilhas de nau de 1832 qu’evocava alavetz 8 jòcs. Los organizators de la prumèra competicion oficiau, qui avó lòc a Dacs en 1898, que se n’inspirèn tà impausar cinc jòcs : sèt ordinari dret, sèt ordinari revèrs, bàter au nau dret, bàter au nau revèrs, lo sauta-còrn dret o revèrs. Qu’ei, d’ara enlà, ua seguida de 12 figuras de tir qui son impausadas durant las competicions, dont 7 jòcs corts e 5 jòcs longs :
Dinc a las annadas 1950, los quilhons que hasèn dens aubèrjas-cafès. Aquera practica qu’existeish enqüèra uei lo dia mes la « partida » que’s debana en 6 punts ganhant : que hèn lo sòrt tà designar l’equipa qui causirà la prumèra figura a realizar. Entà ganhar lo punt, l’equipa qui da lo jòc qu’a a har càder au mensh ua quilha de mei que lo son adversari (« lhevar duas quilhas» que vòu díser aver duas quilhas d’avança), senon qu’ei l’auta equipa qui ganha lo punt. La figura seguenta qu’ei causida per l’equipa qui vien de pèrder lo punt. Aquera practica qu’ei tanben utilizada durant los entrainaments, per equipa de dus.
Las mèrcas
La mèrca, totalizada sus un tablèu, que correspón au nombre de quilhas cadudas :
- Quan un quilhon a hèit choès : totas las quilhas cadudas durant lo jòc e la rebatuda que son comptabilizadas;
- Quan un quilhon e hè faus : solas las quilhas deu prumèr tir que son comptadas.
Lo vencedor qu’ei lo qui aurà hèit càder un maximum de quilhas e dongas comptabilizat un maximum de punts en realizant las figuras en l’ordi previst.
« Esportificacion » e aprentissatge
Reglaments oficiaus en 1926 e 2003 que codifican e « esportifican » la practica deu jòc tradicionau de quilhas. En 1948, a Ortès, l’espòrt que s’institucionaliza dab la creacion de la Federacion Francesa de Quilhas de 9, d’ara enlà afiliada a la Federacion Francesa de Quilhas americanas e d’Espòrt de Quilhas
Segon lo lor nivèu, los quilhons que son classats en categorias : debutants, tresau categoria, dusau categoria, prumèra categoria e los hòra-classas compausadas deus mei bons quilhons. A comptar de 68 ans, la categorias deus ancians que pòt estar integrada.
L’aprentissatge deu jòc de quilhas de nau qu’ei majament informau, per observacion dirècta e per imitacion. La transmission orau que’s pòt har dens lo monde associatiu o dens la familha.