Cabreta, Chabreta

Instruments ancians

Subjècte Dordonha, Instruments
Supòrt Article html
Autor Etnopòle occitan (CIRDOC-Billère)
Date 1900
Editor CIRDOC - Institut occitan de cultura
Luòc Dordogne (Nouvelle-Aquitaine)

Lo mot charmela fuguet tanben empleiat dins lo Nòrd Est de la Dordonha. En francés, quo es lo mot « musette » que seriá per designar la cornamusa. Chabreta es lo nom balhat a las cornamusas dins tot lo pus pròpche Lemosin, mas l’auvernhat cabreta es nonmás una varianta linguistica de questa mesma designacion.

Emb la francizacion daus mots, venguda essencialament au segle XX, vesem aparéisser de las atribucions mai restrictivas : cabreta ven « cabrette » en francés, e designa la cornamusa a bufet utilizada e fabricada dins la colonia auvernhata de París.

joueur chabretainocret

Queu tipe d’instrument coneitrá pasmens una difusion que despassará larjament son territòri d’origina – lo 11eme arrondissament de París – per estre adoptat per los auvernhats d’Auvernha, puei en Lemosin, Cruesa, Morvan, Peiregòrd… ente remplaçará las cornamusas localas mai ancianas. En Peiregòrd, es generalizada a partir de las annadas 1880, portada per la dinamica daus mitans felibrencs puei folcloristas.

"En francés, quo es lo mot « musette »
que seriá per designar la cornamusa"

Dins las annadas 1930, Lemousi será un famós practician de questa cornamusa « moderna » que son istòria es pas sens rapelar lo desvelopament de la practica de la borréia. A costat de la viena, uei fai chara d’instrument emblematic de la region.

Instruments ancians

Quo es subretot dins la region de Nontron, Jumilhac, eca… que trobem daus instruments perfiechament identificats aus modeles jugats o fabricats en Nauta-Vinhana : modele de Sent Iries, de Lemòtges notadament. Una fòto de concors presa a Sarlat en 1908 montra dos chabretaires que juguen l’un d’un modele « lemosin » e l’autre d’una cornamusa d’organologia mai locala.

Chabrettebejard

Coneissem quauques exemplars de " chabreta " que podem atribuar a una fabricacion pròpia au Peiregòrd.

"que uei un corpus de mai de 120 instruments
 fuguet constituat per los cherchaires"

Las recherchas de Jean-François Chassaing e de Thierry Boisvert permeteren de coneitre quilhs ancians instruments, que se restachen a l’organologia e a l’estetica de las chabretas dau Lemosin, en tot aver daus caractaris originaus. Quo es entau que dins la region de Sarlat, lo chabretaire-fabricant Martin Veral naissut en 1867, laisset quauques instruments remarcables, pariers au tipe que descrivem ‘quí mas d’una estetica plan mesurada. Moriguet en 1954, periòde au quau desapareissen los darrers chabretaires de tradicion peiregòrda.

Lo Museu dau Peiregòrd posseda enfin una pita cornamusa, dintrada dins sas colleccions en 1840 reculhida «  dins los alentorns de Perigüers ». Questa « chabreta » de pitas dimensions, que serviguet de modele per d’unas copias dins las annadas 1980, es jugada uei jos lo nom de « chabreta peiregordina ».

Chabrette perigord

Ne’n coneissem au mens dos autres exemplaris, dont un es conservat au Museu de Montluçon. Quitament si queu instrument releva d’una organologia generalament atribuada au territòri Lemosin, se’n aluenha per sas dimensions redusidas, e per sos caractaris estetiques.

D’un punt de vuda istoric, fuguet senhalat mai d’un còp la parentat de quelas cornamusas « lemosinas » emb lo tipe « autbòi e cornamusa dau Peitau » que descrich Martin Mersenne en 1636. Geograficament, Peitau, Lemosin e Peiregòrd son vesins, e una filiacion demòra probabla, quitament si pen document ven l’atestar d’un biais formau.

"Coneissem dins de las colleccions publicas
e privadas mai d’una « cornamusa a miralhs »"

Coneissem dins de las colleccions publicas e privadas mai d’una « cornamusa a miralhs » dont la fabricacion data sens pen dobta dau segle XVIII, instruments de dimensions belas que fugueren sovent considerats coma las « cornamusas-maires » e que servigueren per de las copias populàrias aus segles XVIII e XIX. La rechercha es en cors : fau notar qu’un nombre important de cornamusas a miralhs fuguet retrobat e observat, quo es entau que uei un corpus de mai de 120 instruments fuguet constituat per los cherchaires.

Boitier Bazuel
Boitier Bejard
Boitier Lanouaille
Boitier Lauret
Boitier Périgord

Organologia de la chabreta

La chabreta anciana, tau coma fuguet jugada en Peiregòrd au segle XVIII e propable jursinc’a la guerra de 1914, era d’una organologia particulara, que deu estre afilhada a la daus instruments jugats e fabricats dins lo pròpche Lemosin. Quo es çò que ‘pelem uei la «cornamusa a miralhs dau Lemosin», que lo grand public designa jos lo vocable francizat de «chabrette ».

Questa cornamusa posseda un autbòi de perça conica emb-d’una lingueta dobla, un pitit e un grand bordon de perça cilindrica emb-d’una lingueta simpla de tipe clarineta. Quilhs caractaris generaus son tanben los de las cornamusas daus Centre-França, e corresponden a la descripcion que ne’n fai Mersenne de la « cornamusa daus bergiers » dins son Harmonie Universelle en 1636.

Chabretaire_Périgourdin
Chabretaire_Périgourdin
Chabretaire_Périgourdin
Chabretaire_Périgourdin

Las variantas notadas sus las « chabretas » son quelas-quí e son au còp tecnicas e esteticas : Lo gròs bordon es portat lateralament e repausa sus lo braç dau musicaire. Lo autbòi a una pita clau dobla articulada emb lo mermilhon e que permet d’aver la jos-tonica.

"lo còrps de l’instrument
es ondrat de dessenhs fachs a l’acidi"

Questa clau es protejada per una fontanela, coma sus los autbòis de la Renaissença, o ben tot las « zampognas » cornamusas d’Italia dau Sud. Parelhament, lo large pavilhon es restachat a l’autbòi. Lo chap-boitier es esmaiat de miralhs d’una simbolica crestiana (miralhs, ostensòris…). Daus uns còps, lo còrps de l’instrument es ondrat de dessenhs fachs a l’acidi. Las tonalitats son agudas (de Sib a Re).

Bibliographie sommaire

Thierry BOISVERT :
"Dordogne/Périgord : musiques populaires", Bonneton éditeur, 1993, p. 123-175.
« Lettre à Eglise ». Catalogue de l’exposition « Souffler c’est jouer ». Chabretaires et cornemuses à miroirs en Limousin. Paris, Musée National des Arts et Traditions Populaires, 1999.
Louis BONNAUD, "Essai sur une chronologie de la cornemuse en Limousin", BSAH Limousin, XCIV, 1967, p. 207-229
Pierre BOULANGER, "Une cornemuse limousine", Bulletin de la Société d'Ethnographie du Limousin et de la Marche, n° 45/47, juillet-décembre 1972, p. 117-119.
Jean-François CHASSAING, « Cornemuses en Périgord noir », in Plein-Jeu, cahiers d’eco-musique n°1, 1981.
COLLECTIF, Cornemuses, souffles infinis, souffles continus, Saint-Jouin-de-Milly, FAMDT Editions, 1992, sous la direction de Jean Blanchard et Eric Montbel.
Jean-Luc MATTE, "La chabrette limousine dans la région de Saint Yrieix la Perche au travers de la presse locale", Modal, n° 2, 1982, 11 pages non paginées.
Marin MERSENNE, Harmonie universelle contenant la théorie et la pratique de la musique , Paris, 1636, Edition en facsimilé avec introduction de François LESURE Paris, Editions du CNRS, 1986.
Eric MONTBEL :
"La chabrette limousine", Ethnologia , n° 10, 1979, p. 109-134.
"Limoges, ville de chabretaires", Plein-Jeu, n° 1, 1981, non paginé
"Saint-Yrieix-la-Perche : images et présence des chabretaires", Modal, n° 2, 1982, 13 pages non paginées.
"Les cornemuses en France : organologie, sémiologie", Cat. d'exp. Le roseau et la musique, 1988, p. 47-59.
Les cornemuses du Limousin, Essai sur un corpus d'instruments de musique, Mémoire Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales, Paris, 1989, 452 pages.
"La forme des sons. Valeurs iconiques et bricolage", Cornemuses, souffles infinis, souffles continus, Parthenay, Famdt, 1992, p. 50-59.
"La lame dans le bourdon. Parodies et cornemuses de fortune", Instruments de fortune, lutherie populaire, Parthenay, Famdt, 1998, p. 70-75.
Catalogue de l’exposition « Souffler c’est jouer ». Chabretaires et cornemuses à miroirs en Limousin. Paris, Musée National des Arts et Traditions Populaires, 1999.
Didier PERRE, "La tradition des cornemuses en Haute-Loire : quelques éléments sur les instruments (1870-1950)", Cahiers de la Haute-Loire, 1985, tiré à part.