Banda

ua inspiracion ispanica

Subjècte Instruments, Ferias
Supòrt Article html
Autor Marie Pendanx ; Etnopòle occitan (CIRDOC-Billère)
Date 1900
Editor CIRDOC - Institut occitan de cultura
Luòc Sud-Ouest

La « bandà » que designa au còp un genre musicau, un tipe de repertòri e de formacion instrumentau. Qu’es un genre musicau passejadís en situacion hestiva e estatica a l’escadença de rencontras esportivas.

La hèsta en Gasconha

Si lo fenomèni bandà que’s caracteriza per ua per ua inspiracion ispanica, que constituís totun ua especificitat gascona puish que las bandàs n’an pas equivalent de l’auta part deus Pirenèus. Las bandàs que tenen a defenir un territòri hestiu centrat sus Aquitània e Gèrs, mès de las aliras chauchas, vertadèr hialat de lòcs difús, dont s’espandissen tanplan au Mieijorn com a la Region Parisiana.

Banda

« Banda » en castelhan que vòu díser literaument ua banda, ua tropa, e designa notadament ua societat musicau, ua orquèstra, ua armonia (« banda de musica »). En França, aqueth mot es utilizat dens lo son sens permèr de banda entà designar, au començament, un grope relativament informau, un ajòs de companhs mobiles de qui hèn musica entad ahuecar las hèstas en inspirà’s de la cultura espanhòu.

"intimement associée
à la convivialité collective"

Qu’es alavetz un grope de musicaires amators, de tots nivèus, de qui sònan aires populars espanhòus, gascons (Estela de la Mar…), bascos (La Pitxuri…) e mei largament, francés.

Banda

L’expression de las bandàs qu’es intimament associada a la convivéncia collectiva, a la practica hestiva, honsament ancrada dens lo país : hèstas patronaus, ferias – mot castelhan que designava autescòps la fèira, que las animacions màgers en son las corrudas landesas e/o las corridas e enlà a las rencontras de rugbí o de basquet.. « Une banda c’est un groupe musical spécial (…) derrière il y a toujours cet esprit de fête et de camaraderie » confie un musicien interrogé.

Difusion de las bandas en França

La bandà que vadó au començament de las annadas 60 (quitament si quauques gropes existissèn dijà dens las annadas 30-40 d’un biais informau e espontanèu) enter Dacs e Baiona suu modèle de formacions musicaus engatjadas per las Peñas de las Hèstas de Pampalona e dab musicaires salhits de societats musicaus o de fanfarras pre-existissentas.

"L’aire des bandas s’étend
dans tout le Sud de la France"

Lo fenomèn que coneish desempuish quauquas annadas un ahuegament deus grans, en testimonia pr’exèmple la soa preséncia ad eveniments mondiaus tau com los Campionats deu Monde d’Atletisme a París en 2003 o la Copa deu Monde de Rugbí en França en 2007.

La creacion de bandàs novèras que’s perseguís uei e trespassa lo cadre regionau de hoguèrs situits a Dacs, a Baiona o dens lo Gèrs avant, entà tocar mei largament las regions Mieijorn-Pirenèus e Lengadòc-Rosselhon. L’airiau de las bandàs que s’espandís lavetz capvath tot Mieijorn de França e que’s difusa mei modestament de cap au Nòrd, dens aqueras regions on n’existissèn briga ua detzena d’annadas enqüèra a.

Lo repertòri

Lo repertòri mes en òbra qu’es exclusivament d’origina ispanò-navarresa. La bandà que designa d’auta part un nombre variable d’instruments de musica (de cinc ad ua vintena) : coires (trompèta, trombòne, tubà o sosbassofòne), hustas (saxofòne, clarinèta, flabuta picolò) e trucalhas (caisha clara, gròssa caisha e cimbalas).

  • Los campesinos, La Pitxuri et pot pourri
  • Los arsouillos, C'est magnifique
  • Los calientes, Valencia

Investir l'espaci

A l’interior de l’univèrs geografic de las bandàs que’s desvolopa un rapòrt aprohondit e espontanèu aus lòcs. Au grat de las soas passejadas hestivas, las bandàs qu’arrevisitan los lòcs, la rua com los estanquets, las arènas… Que’s las investissen librament, autament, dab ua grana espontaneitat e se plaçan tanben dens ua actualitat intensa de la vita. La rua que constituís atau l’espaci privilegiat de las bandàs, Que s’i virolèjan entà’us passa-carrèras, qu’i jògan, que’s la transfiguran, la polarizan, copan la soa linearitat e crean atau un lòc concentrat e mobile d’escargalhament de la hèsta dont se cristalliza a còps alentorn d’un cafè, d’un estanquet, d’ua bodega.

 


Aquesta pagina que contien extrèits de la fica d'inventari deu Patrimòni Culturau Immateriau qui descriu aquera practica.
Consultar la fica d'inventari sancèra